Crònica d’una restauració.

Com a escultor he treballat en diverses disciplines i una de les que n’estic més content és el la escultura Popular del meu poble, Argentona, amb diverses intervencions. Vaig tenir l’honor de crear la bèstia, la Polseguera, de la que també en sóc portador. Passats cinc anys d’experiència i desgast vam creure necessari un rentat de cara, li calia una restauració de cara al seu sisè aniversari i aquesta n’és la crònica.

Canvi dels punts de foc de la cua. Reducció de la mira del portador. IMG_20131212_175856

 

1. Es decideix canviar el sistema d’ancoratge dels punts de foc de les potes i la cua per fer-lo més ràpid, segur i flexible a canvis, reduir la mira del portador per fer-la més estètica i ajustada al camp de visió que s’utilitza, i arreglar els desperfectes causats pels impactes i les cremades de la pirotècnia.

nou sistema d'anclatge dels punts de foc. punts de foc de la cua pegats de fibra lijats2. Es treballa de nou amb resines i massilles de polièster per instal·lar els nous ancoratges dels punts de foc i fer desaparèixer el rastre dels antics i els desperfectes causats per la pirotècnia.

primera capa base3. Primera capa de pintura, la capa base uniforme sobre la que treballarem després les llums i ombres.

segona capa ombrejat4. Es fa una segona capa de pintura on es donen llums i ombres a la figura.

detalls de color5. Es pinten a pinzell els detalls que aniran de colors diferent com són les peülles, els ulls, els mugrons, la boca…

polseguera acabada.6. S’acaba amb una última capa de pintura, una veladura que dona profunditat i unifica els colors de la bèstia i s’instal·len els nous punts de foc. Ja està llesta per cremar de nou.

Anuncis

Inauguració de “Cataclismes contemporanis”.

Després d’un període molt intens de feina “Cataclismes contemporanis” es va inaugurar ahir amb èxit. Una exposició creada a partir de la realitat contemporània que vol intentar provocar alguna reacció, alguna reflexió, remoure l’interior de l’espectador.

IMG_3885_1

La podreu trobar al Museu del càntir d’Argentona fins el dia 20 d’octubre.  L¡horari del museu és de dimarts a divendres de 10 a 14h. i de 16 a 20h., els dissabtes d’11 a 14h. i de 17 a 20h., i els diumenges i festius d’11 a 14h.

IMG_3878IMG_3879

2n al 1r concurs de Pintura i Escultura Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.

Això és el que el jurat, format per Josep Maria Cadena, Pere Pascual i Tomàs Safont-Tria, va fer públic aquest dissabte a les 18:00 a la casa Can Caralt.

guanyadors concurs

D’un total de 34 artistes vam quedar premiats, en primer lloc en Joan Poch amb una Pintura titulada Tao, jo amb el segon premi per la meva Bestiola, i tercera la Emma Agustí amb la seva instal·lació formada per dues escultures de ferro i una pintura.

La bestiola

Així que, moltes gràcies.

museu_arxiu.350x233

L’octubre de l’any que ve tots tres exposarem a la sala temporal del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, un Museu que he comès l’error de no haver-lo visitat fins el dia del veredicte. Em va sorprendre molt positivament la qualitat de l’exposició  a primer cop de vista. Es mereix una visita més calmada per gaudir de l’exposició permanent.

Col·lectiva “7 escultors”

Des del 3 d’agost fins al 5 de setembre exposo un parell de peces a la col·lectiva de set escultors, com bé diu el títol, que es fa a la galeria amiga Art i Gent d’aquí Argentona.  Les peces, que són fetes expressament per aquesta exposició, segueixen la línia de la presentada al concurs d’escultura de la Fundació Vila Casas, on el mòdul d’una cara com a element principal de treball  és utilitzat per comunicar les reflexions nascudes a partir de l’actual situació de crisi.

“Fora del sistema” és una peça mural  amb una seriació de cares numerades consecutivament i de manera aleatòria n’hi ha hagut algunes que han estat extretes, desenganxades. La idea de la que parlo en aquesta peça va néixer al veure pel telenotícies que la suposada bona notícia de la reducció del nombre de parats en el país amagava una molt mala notícia, i és que la reducció de l’atur era provocada perquè hi havia hagut gent que havia sortir del sistema, que ja no rebien cap mena d’ajuda, no contaven en cap llista, treballaven en negre, etc etc. Un lamentable fet més que ens ha portat aquesta situació i cal deixar-no mostra.

“Abocador d’expectatives” és una peça en forma de contenidor amb una base quadrada de 30 cm i una alçada de 100cm plena de fragments del mòdul de la cara trencats, llençats, descartats. La idea surt arrel d’una conversa entre amics reflexionant sobre la nostra generació, la que era la més preparada deien, que teníem molts estudis, que havíem d’assolir grans reptes, tenir grans sous… Tot això abans de la crisis clar… Ara cal deixar enrere totes les expectatives i conformar-nos amb el que hi ha i hi haurà.  

En aquest link http://art-kimqueralt.blogspot.com.es/2012/08/7-escultors-peces.html hi ha les imatges de l’exposició complerta que per suposat us convido a gaudir en directe.

Finalista al 4t Concurs d’Escultura Contemporània Palafrugell.

Després de massa temps sense actualitzar la pàgina web, ha arribat el moment de tornar-la a activar deixant constància d’una cosa de la que estic molt orgullós!

Vaig quedar seleccionat entre els 48 finalistes dels més de dos-cents escultors que es van presentar al concurs d’escultura de Palafrugell. Un concurs de la Fundació Vila Casas que es preocupa per potenciar l’art contemporani català. La peça guanyadora va ser una talla de fusta exquisida de l’escultor Javier Garcés,  amb la tendresa de la mirada entre una mare i una filla com a tema.

La sorpresa va ser l’accèssit, creat expressament per l’ocasió, que li van donar al joveníssim escultor Gerard Ballester.

I per acabar presento algunes imatges de la peça que m’ha permès tenir el luxe d’estar entre els 48 exposats a Can Mario fins al 16 de setembre.