Com a escultor he treballat en diverses disciplines i una de les que n’estic més content és el la escultura Popular del meu poble, Argentona, amb diverses intervencions. Vaig tenir l’honor de crear la bèstia, la Polseguera, de la que també en sóc portador. Passats cinc anys d’experiència i desgast vam creure necessari un rentat de cara, li calia una restauració de cara al seu sisè aniversari i aquesta n’és la crònica.
1. Es decideix canviar el sistema d’ancoratge dels punts de foc de les potes i la cua per fer-lo més ràpid, segur i flexible a canvis, reduir la mira del portador per fer-la més estètica i ajustada al camp de visió que s’utilitza, i arreglar els desperfectes causats pels impactes i les cremades de la pirotècnia.
2. Es treballa de nou amb resines i massilles de polièster per instal·lar els nous ancoratges dels punts de foc i fer desaparèixer el rastre dels antics i els desperfectes causats per la pirotècnia.
3. Primera capa de pintura, la capa base uniforme sobre la que treballarem després les llums i ombres.
4. Es fa una segona capa de pintura on es donen llums i ombres a la figura.
5. Es pinten a pinzell els detalls que aniran de colors diferent com són les peülles, els ulls, els mugrons, la boca…
6. S’acaba amb una última capa de pintura, una veladura que dona profunditat i unifica els colors de la bèstia i s’instal·len els nous punts de foc. Ja està llesta per cremar de nou.